La lluita cultural ha de ser un instrument poderós per a construir la nació, una fita imprescindible en la conquesta de la República catalana, laica i igualitària.
Algèria fou un camp d’experimentació d’on sorgiren les doctrines de contrainsurgència materialitzades en ràtzies contra la població civil i llur mode de vida sumada al foment de les delacions que s’acabaria exportant als EUA i a l’Amèrica Llatina.
Que no tingui gaire sentit buscar cites com qui furga en les Sagrades Escriptures no vol dir que no hàgim de llegir Lenin. Ben contextualitzat ens serveix per entendre la perícia i el rigor amb què convé defensar les idees en els debats polítics.
Veiem com de significativa va ser l’activitat de l’MDT per entendre el decenni 2009-2019, que dugué l’independentisme, com a projecte emancipador i transformador, a esdevenir el projecte polític majoritari entre el poble català.
“Al moviment feminista, per no defallir mai davant les ofensives antigues i noves, subtils i grolleres del patriarcat i el capitalisme”. És una eina essencial per a professionals, estudiants i qualsevol persona interessada en comprendre i abordar la violència masclista.
Lenin no reduïa l’organització únicament a l’enquadrament orgànic ni a la disciplina militant. L’organització, segons podem concloure en llegir les reflexions leninianes, abastava l’adequació entre teoria i pràctica i la relació entre programa i vida econòmica, social i cultural en l’horitzó del poder soviètic.
Com a la revolta pagesa, que del clarobscur actual en sorgeixi un nou món o un monstre depèn crucialment de qui es posa al davant i és capaç de donar resposta al malestar i la frustració. Des de La Veu, seguim generant debat, eines i pensament per tal que aquest lideratge sigui de l’independentisme d’esquerres.
Què hi anem a fer a la institució? Defensem una aposta conscient per la màxima intervenció i la participació en els governs allà on ens sigui possible i estratègicament útil per tal de millorar les condicions de vida del poble treballador català, acumular forces pel moviment, obtenir prestigi, construir sobirania i fomentar la construcció nacional i la cohesió social.
El PSOE accepta una amnistia fruit de la seva feblesa i l’ala dreta de l’espanyolisme està envalentonada. Però el seu creixement prefigura alhora una crisi de Règim que suposarà revifar la lluita independentista
És el moment de fer foc nou: la conjuntura actual ens reclama una reorientació quasi total de l’independentisme. Cal analitzar què ha passat els darrers anys, cal veure quin és i quin serà el context en què ens mourem en els propers i veure com reprenem la lluita, com refem el moviment i com construïm un projecte polític emancipador per als Països Catalans.