Ara que, encara que sigui per necessitat, fins i tot el PSOE ja accepta per escrit que el conflicte entre Catalunya i Espanya comença fa quasi 310 anys, potser també podem parlar dels problemes que es plantegen a l’hora de gestionar una Generalitat autonòmica, en la que tant ERC com Junts sembla que volen continuar per molt (massa) temps.
El FNA dirigia les operacions però primer de tot polititzava el seu poble.Que la força política fos la base de la militar mai queda retratat a les pantalles que fetitxitzen la maquinària de guerra i les armes.
Avui, més que mai, el moviment per la Pau reprèn tot el seu sentit. Pau que tan sols serà possible si es fonamenta en la justícia i la igualtat entre pobles.
Cal construir i enrobustir un sentiment i un discurs al voltant de la catalanitat al segle XXI, és a dir, del que vol dir ser català actualment, amb els reptes i les dificultats del món contemporani, que en el nostre cas són l’espanyolisme i la globalització.
La nostra lluita per l’alliberament social i nacional no comença ni acaba amb un o altre govern a Madrid. És per això que, més enllà de cicles electorals, ens cal seguir reflexionant i organitzant-nos.
Davant de la retòrica i el simbolisme que ens ha portat a la inconcreció i, per tant, al desànim popular, es presenta la proposta del marc de col·laboració del Consell de la República amb les majories independentistes presents en bona part de les nostres institucions municipals.
Si des del moviment català d’alliberament nacional som capaces de crear aquest vincle entre independentisme i feminisme, la lluita per la independència serà un espai molt més atractiu per al conjunt de les dones dels Països Catalans.
El sindicalisme feminista no deixa de ser la manera de respondre a les necessitats d’una classe treballadora diversa. Una resposta pel conjunt dels treballadors i treballadores que cada dia pateixen la precarització a què ens aboca aquest sistema.
Cal treball crític que assenyali en quina mesura TV3 contribueix a onejar la nació espanyola, a crear identitat espanyola, i sobretot més grups de periodistes conscients d’aquesta problemàtica que estiguin organitzats i hi plantin cara. És a dir, cal visibilitzar el problema i conflictivitzar-lo.
L’accés la independència i/o el reconeixement al dret a l’autodeterminació en ben pocs casos s’ha degut a formalismes administratius o resolucions parlamentàries, sinó que ha estat fruit d’una correlació de forces favorable als plantejaments secessionistes en la seva confrontació amb el poder establert.