El propòsit de l’independentisme ha de ser crear les condicions per a la ruptura. No idealitzar l’1-O com una cosa irrepetible, com un moment que mai tornarà, sinó saber com el vam crear i saber que l’única manera d’avançar és tenir una bona anàlisi, organitzar-nos a l’alçada del repte i anar-hi, anar-hi i anar-hi.
La celebració el proper dia 2 d’octubre de la Conferència Nacional Antirepressiva evidencia que una part del moviment independentista veu la necessitat de debatre sobre aquesta qüestió per tal d’arribar a crear un front comú contra la repressió.
El Consell per la República Catalana és l’ eina sorgida fruit de la reflexió posterior a la repressió de l’any 17 i l’aplicació del 155, amb un Govern a la presó i a l’exili, quan es fan evidents els límits de la institucionalitat autonòmica, situada estructuralment sota control de l’estat espanyol.
Abans d’argumentar models polítics suposadament justos sobre el paper, caldrà recordar sempre si els mitjans que es proposen per aconseguir-los vulneren els drets fonamentals de les persones trans, reconeguts, entre altres instàncies, pel Tribunal Europeu de Drets Humans.
La finalitat leninista de reconeixement de l’autodeterminació fins a la separació, fins a la constitució d’un estat nacional independent, es basava en la necessitat revolucionària del proletariat per a consolidar la revolució socialista.
La suposada reconstrucció post-pandèmia de la qual ens parlen ara ha de contenir necessàriament la mirada de classe i de gènere que moltes vegades s’oblida.
Sovint es parla amb poca profunditat sobre el territori: la seva ordenació i transformació i el seu paper clau com a garantia de drets fonamentals. Aquesta superficialitat sobta especialment quan és evident que el territori pren cada vegada un rol més estratègic en un context d’enorme incertesa.
És impossible exagerar fins a quin punt l’espai nacional de comunicació és un element vital d’estructuració de la comunitat lingüístico-nacional; de fet, és indispensable per a garantir-ne la viabilitat i el futur.
En nom de la Unidad de mercado l’entramat de l’esquerra espanyola, format per partits, sindicats i algun mitjà de comunicació, és incapaç de plantejar una mesura que podria afavorir, i molt, a molts treballadors dels Països Catalans.
La nostra aposta és que el Bloque aprofundeixi el seu discurs sobiranista i de classe i reforci la intervenció social i la construcció i enfortiment de teixit organitzat per a fer créixer el suport social de l’aposta per la ruptura democràtica amb el règim del ’78.