Com a la revolta pagesa, que del clarobscur actual en sorgeixi un nou món o un monstre depèn crucialment de qui es posa al davant i és capaç de donar resposta al malestar i la frustració. Des de La Veu, seguim generant debat, eines i pensament per tal que aquest lideratge sigui de l’independentisme d’esquerres.
Què hi anem a fer a la institució? Defensem una aposta conscient per la màxima intervenció i la participació en els governs allà on ens sigui possible i estratègicament útil per tal de millorar les condicions de vida del poble treballador català, acumular forces pel moviment, obtenir prestigi, construir sobirania i fomentar la construcció nacional i la cohesió social.
El PSOE accepta una amnistia fruit de la seva feblesa i l’ala dreta de l’espanyolisme està envalentonada. Però el seu creixement prefigura alhora una crisi de Règim que suposarà revifar la lluita independentista
És el moment de fer foc nou: la conjuntura actual ens reclama una reorientació quasi total de l’independentisme. Cal analitzar què ha passat els darrers anys, cal veure quin és i quin serà el context en què ens mourem en els propers i veure com reprenem la lluita, com refem el moviment i com construïm un projecte polític emancipador per als Països Catalans.
Entendre la Catalunya del Nord és de fet concebre com unes microsocietats molt diferents comparteixen un territori sense compartir cap projecte de societat col·lectiu. Nogensmenys, culturalment, s’afirma una fractura entre les antigues generacions que dirigeixen el territori i els joves.
Hom ha pensat que la capacitat de l’enlairament postmodern té una certa correlació amb l’allunyament o abandonament del materialisme històric? El llibre d’Anderson pot ser un bon esquer per a lliurar-nos a la tasca: el desemmascarament de la postmodernitat.
L’autor, que coneix molt bé el món de l’administració local perquè hi ha treballat quaranta anys, proposa un model radicalment nou de divisió administrativo-territorial del Principat, així com de funcionament polític i gestió locals.
Encetem un nou cicle que busca fer foc nou, per treballar pel país en aquells àmbits que considerem claus: la llengua i la cultura, el treball i la unitat popular
El setanta-cinquè aniversari del traspàs d’Antoni Rovira i Virgili pot servir per a ponderar quina ha de ser la funció de l’intel·lectual en la conjuntura actual i, de retruc, per fer una crida a la creació d’un nou front intel·lectual.
Una de les necessitats inajornables per tal que el proper embat amb l’Estat espanyol sigui exitós és analitzar què ha fallat en els últims anys. Els articles d’aquest nou número de La Veu van, precisament, en aquesta direcció.
El fracàs del lideratge burgès del moviment per la independència només es podrà superar si les forces que ens reclamem de l’independentisme d’esquerra som capaces de fer foc nou.