És hora de reprendre la lluita pacifista, de denunciar els dicursos bel·licistes i el negoci de la guerra. Cal exigir el suport i el compromís real dels diferents estats per assolir un alto el foc immediat i una solució negociada al conflicte. O aturem la guerra, o ens acabarà d’engolir.
N’hi ha que malden per donar el procés independentista per mort i enterrat, però l’anhel independentista va néixer per la base i això no s’esfuma fàcilment.
Des de Poble Lliure volem posar de manifest que cap revolució ni cap transformació històrica s’ha assolit des de la individualitat, sinó que sempre s’han aconseguit a través d’espais col·lectius que aglutinaven els desitjos de canvi d’un gran nombre de persones.
La Unió Europea és una eina que serveix perquè les grans corporacions econòmiques i les castes i aparells extractius dels estats que en formen part segrestin la democràcia.
La insuficient presència de dones al capdavant de les organitzacions polítiques i les violències masclistes són la part més tangible de les desigualtats de gènere de les organitzacions polítiques, però les solucions són limitades si ens fixem únicament en la superfície visible de l’iceberg.
El balanç dels darrers 30 anys d’hegemonia de l’imperialisme capitalista no pot ser més desolador.
La Unitat Popular que necessitem, amb el màxim arrelament a les lluites i la màxima capacitat d’enquadrament de la militància independentista combativa, s’aconseguirà si, des de tots els àmbits i a partir de l’esforç de tota la militància, s’impulsen un seguit de mesures necessàries.
La feina per fer una espècie amb consciència crítica és ingent. Allò fonamental és trobar el mecanisme per incorporar el major nombre d’individus a la feina constructiva de desenvolupar una evolució responsable i un progrés conscient.
«En tota organització política o sindical hi ha clàssicament una esquerda entre les masses que exigeixen una millora immediata i total de la seva situació i els quadres que, en mesurar les dificultats que poden crear els amos en limiten i restringeixen les reivindicacions»
“Les dones de la CIG han estat i són referents del moviment per la seva capacitat de treball i creativitat. Podem afirmar que, gràcies a la seva contribució, hem aconseguit de traslladar un enfocament de classe i de país a les reivindicacions feministes.”