La manca de reflexió, formació i visió estratègica del conjunt del moviment ha accelerat el que pot semblar una picada de cap contra una paret, fet que ens allunya del camí a la construcció de la nostra tant anhelada República Catalana Independent.
Les entitats que actuen dins la legalitat espanyola no són les instàncies adequades per a portar a terme la ruptura fins a les darreres conseqüències.
Oferim algunes reflexions que ens permetin avançar en la definició d’una via catalana i republicana a la democràcia i la igualtat.
El procés d’independència del Principat presenta tot de paradoxes insòlites, però una de central és aquesta: s’ha lluitat per la independència de la nació renegant de tots aquells atributs que identifiquen el país com a nació.
Avortar ha estat sempre una pràctica estigmatitzada, castigada i amagada sota el pes d’una moral que l’ha convertit en tabú, i per això cap organisme públic posa realment a l’abast de les interessades una informació de forma clara i accessible que permeti prendre consciència dels nostres drets.
L’epidèmia ha posat en evidència un cop més que, fora de les hipòtesis poc plausibles en què se sustenten el liberalisme i el neoliberalisme econòmics, els mercats, l’individualisme i el laissez faire són incapaços de resoldre els grans problemes a què ens enfrontem com a societat.
Només si es consolida un bloc sòciopolític antagònic a l’oligarquia es pot aspirar a un gir en la política econòmica que posi al centre la vida de les persones i no els interessos del capital.
“L’objectiu és superar aquest règim on no hi caben els drets. Reactivar la seva impugnació.”
Arcadi, les esquerres catalanes, els moviments socials i populars, el pensament crític del país, la unitat popular en un sentit ampli, està en deute amb tu. Per les consciències desvetllades, per l’entrega generosa, per l’exemple de coherència i continuïtat.
Tots els moviments revolucionaris que han aconseguit tenir certa incidència en el desenvolupament de l’estat de les coses en els seus països han gaudit de