Fem-nos forts contra l’ocupació i fem del camí a la independència la revolució catalana, no només per desempallegar-nos de França i Espanya sinó per fer un país socialment just, amb control públic i popular sobre els sectors estratègics i amb el català com a llengua d’ús social majoritari.
Pràcticament no podia posar els peus a terra d’inflats i adolorits com els tenia pels cops i van haver de fer venir dues preses polítiques a l’entrada de la presó perquè m’ajudessin a arribar fins a la nostra cel·la.
L’espoli fiscal que patim condiciona els pressupostos valencians i no només els d’educació. I si el govern està en mans del PP i de VOX ja ni parlem.
Les vagues han vingut impulsades de baix cap a dalt, a través de l’autoorganització dels centres, de les assemblees i de la força dels centres.
Hi ha país. I el país respon a una realitat que és tossuda, per molt que l’espanyolisme i l’autonomisme s’entestin en mirar d’amagar-la.
No hi ha altra via que identificar les contradiccions, assenyalar-les i organitzar el poble per lluitar contra els seus autèntics enemics.
Si mirem la nostra història col·lectiva, tant aquí com arreu, els avenços sempre han vingut perquè algú ha estat disposat a assumir riscos.
L’independentisme d’esquerres és més necessari que mai, però també és cert que aquest espai polític està en una crisi que no és només electoral i que no se superarà amb les propostes més o menys públiques que plantegen coalicions entre les esquerres d’obediència espanyola i les independentistes.
Iniciatives com la gran manifestació per la llengua a Barcelona del passat 23 d’abril o l’impuls de la Vaga General al País Valencià el 29 de maig són exemples de com la mobilització d’un poble organitzat pot superar l’efecte narcòtic de la pau del cementiri que se’ns vol imposar.
El 2024 hem celebrat el 40è aniversari de la fundació de l’MDT i el 10è de la fundació de Poble Lliure. Hem clos l’any amb la V Assemblea Nacional del Partit, on ens hem conjurat per fer foc nou dins del moviment independentista.