La teòrica esquerra institucional és als llimbs o, directament, a l’altre cantó de la barricada, i l’esquerra social mirant de lluitar al carrer prou afeblida, tant per la repressió com per l’abandonament o la inoperància de l’esquerra institucional.
Com a la revolta pagesa, que del clarobscur actual en sorgeixi un nou món o un monstre depèn crucialment de qui es posa al davant i és capaç de donar resposta al malestar i la frustració. Des de La Veu, seguim generant debat, eines i pensament per tal que aquest lideratge sigui de l’independentisme d’esquerres.
Encetem un nou cicle que busca fer foc nou, per treballar pel país en aquells àmbits que considerem claus: la llengua i la cultura, el treball i la unitat popular
La llei d’amnistia no és cap victòria estratègica de l’independentisme: és una victòria tàctica i conjuntural. Ara cal treballar per tal que no sigui un punt i final, perquè serveixi per aguditzar la crisi de l’Estat i debilitar-lo encara més, per deslegitimar-ne l’estratègia repressiva. En definitiva, cal lluitar perquè l’amnistia esdevingui un pas més cap a la ruptura que anhelem, i no pas una nova “transició”.
Cal construir i enrobustir un sentiment i un discurs al voltant de la catalanitat al segle XXI, és a dir, del que vol dir ser català actualment, amb els reptes i les dificultats del món contemporani, que en el nostre cas són l’espanyolisme i la globalització.
La nostra lluita per l’alliberament social i nacional no comença ni acaba amb un o altre govern a Madrid. És per això que, més enllà de cicles electorals, ens cal seguir reflexionant i organitzant-nos.
Cal rearmar-se ideològicament i organitzativa, mitjançant el debat i la reflexió col·lectiva, per tal d’aconseguir que les onades que vindran ens facin avançar i no pas recular encara més.
“Pràctiques com la municipalització de serveis, la tarifació social, la supressió de barreres arquitectòniques, l’impuls de cooperatives i empreses públiques o les comunitats energètiques locals, són alguns dels instruments que poden fer millor la vida de les persones.”
N’hi ha que malden per donar el procés independentista per mort i enterrat, però l’anhel independentista va néixer per la base i això no s’esfuma fàcilment.
“Les dones de la CIG han estat i són referents del moviment per la seva capacitat de treball i creativitat. Podem afirmar que, gràcies a la seva contribució, hem aconseguit de traslladar un enfocament de classe i de país a les reivindicacions feministes.”