N’hi ha que malden per donar el procés independentista per mort i enterrat. Però, com ha escrit el nostre company Albert Botran, «l’anhel independentista va néixer per la base i això no s’esfuma fàcilment. […] Les raons de l’independentisme no són conjunturals sinó estructurals». La situació d’emergència que viu el país s’anirà accentuant de manera molt greu en els aspectes socials i ecològics. La deriva autonomista i la crisi política que estem vivint ens situen en un estat de debilitat patent per fer-hi front però, alhora, fan més diàfanes que mai les nostres raons.
La crisi de govern d’aquesta tardor és la darrera passa de l’escalada en el conflicte entre les dues grans forces electorals de l’independentisme: ERC i Junts. Es tracta d’un conflicte amb un gran component partidista però que ha accentuat la deriva i la praxi autonomista dels darrers anys. Una dificultat les dimensions de la qual difícilment podem menystenir, ja que representa un obstacle sever per la unitat estratègica, alhora que ignora que la governabilitat de Catalunya ha de passar necessàriament per acords entre les forces favorables a l’autodeterminació i la construcció de la República. Necessitem l’adopció de mesures extraordinàriament urgents per salvar la nostra gent de la situació de crisi ecosocial i econòmica que s’atansa i per abordar, també, el procés accelerat de substitució lingüística en què ens trobem immersos. I tot plegat només es pot aconseguir amb un gir de 180 graus, fugint de la gestió autonomista i intentant de construir-ne una de clara, valenta i sense embuts, tant en relació al conflicte amb l’Estat espanyol com en relació a la confrontació amb el capital multinacional depredador.
Davant d’aquest escenari de crisi, de replegament i de desorientació de l’independentisme, és temptador buscar sortides individuals i individualistes. Això es manifesta en actituds antipolítiques i derrotistes, i en la cerca de solucions màgiques com ara «aixecar la DUI». I també és aprofitat per l’autonomisme governant per cooptar militants de l’independentisme d’esquerres. En aquest sentit, cal tenir molt clar que treballar per a l’actual govern autonomista és treballar per a un projecte antagònic al nostre tant des del punt vista nacional com social i ecològic.
L’alternativa és la de sempre: militar, és a dir, pensar i actuar col·lectivament per tal d’assolir els nostres objectius estratègics. En aquesta tasca seguim, com no podria ser d’altra manera, l’equip de La Veu.
