El ‘capitalisme verd’ no deixa de ser, doncs, una modalitat de capitalisme, és a dir, una via de maximització de beneficis en clau de canvi de recursos: la fi de l’energia fòssil i l’emergència de l’energia verda.
Cal rearmar-se ideològicament i organitzativa, mitjançant el debat i la reflexió col·lectiva, per tal d’aconseguir que les onades que vindran ens facin avançar i no pas recular encara més.
El municipalisme que defensem és un municipalisme que esdevé referent i referencial, ja no només per la construcció de sobirania popular, sinó per a la construcció de la República dels Països Catalans.
Urgeix vertebrar un moviment per la llengua organitzat, reivindicatiu i propositiu, basat en un pla d’accions concretes, i que lligui aquest combat a la lluita democràtica per la independència
Les ideologies obscurantistes i mítiques són uns instruments nefastos i negatius que s’oposen frontalment al naixement d’un mon republicà, laic, lliure i fraternal. La nostra crítica ideològica ha de ser implacable i la nostra laïcitat insubornable.
La deriva institucionalista de l’ANC l’ha portat una de les sotragades més dures de la seva història. Hi ha hagut una dimissió en massa de secretaris nacionals que no es pot banalitzar i s’ha creat un corrent alternatiu dins i fora de l’entitat.
És hora de reprendre la lluita pacifista, de denunciar els dicursos bel·licistes i el negoci de la guerra. Cal exigir el suport i el compromís real dels diferents estats per assolir un alto el foc immediat i una solució negociada al conflicte. O aturem la guerra, o ens acabarà d’engolir.
Si ignorem l’extrem polític que condiciona l’abast d’una llengua, no tenim en compte que, en una situació de dominació lingüística, el cabal expressiu pot romandre més com a potencialitat que no pas com a ús real.
Asensio escriu un assaig entorn de l’aportació essencial de l’independentisme a la història del país dels segles XX i XXI: desfer el nus gordià de l’ambigüitat, de la foscor explicativa, i fer emergir, per contra, la qüestió fonamental, el conflicte.
“Pràctiques com la municipalització de serveis, la tarifació social, la supressió de barreres arquitectòniques, l’impuls de cooperatives i empreses públiques o les comunitats energètiques locals, són alguns dels instruments que poden fer millor la vida de les persones.”