Si la Generalitat s’hagués mostrat més activa i compromesa amb l’escola en català, amb el model d’immersió lingüística i amb les demandes de la comunitat educativa, possiblement hauríem pogut garantir una major normalització de la llengua catalana en l’àmbit educatiu.

La UE va anar creant una abundant i feixuga legislació, la funció última i essencial de la qual era la de promoure el neoliberalisme.

Davant la crisi que posa de manifest els límits del capitalisme actual caldria fer propostes radicals, amb una reivindicació del que és públic, comunal, cooperatiu, la protecció i la qualitat del treball i de l’entorn natural, la centralitat dels serveis públics i la nacionalització dels sectors estratègics.

Les pressions espanyolitzadores al País Valencià, les Illes Balears i Catalunya sols aniran in crescendo i, o comencem a establir mecanismes conjunts per aturar aquest procés des de la transversalitat més absoluta, o estarem ajudant a l’enemic.

Cal una rectificació radical de les polítiques energètiques per frenar tant l’exclusió creixent de les classes populars, com la destrucció de molts sectors productius i, en útima instància, l’agreujament de la crisi climàtica.

No caurem en el parany del pensament únic i el gasetisme bel·licista imposat pels mèdia occidentals en aquesta guerra, que no és res més que una confrontació entre imperis decadents, entre oligarquies corruptes i militaritzades que necessiten de la guerra per mirar de perpetuar el seu poder.

“Quan hi ha objectius concrets, i empesos per una determinació clara des de la base, els partits es veuen forçats a actuar conjuntament. Aquesta determinació no s’improvisa ni es decreta: depèn de la consciència d’amplis sectors socials.”