El motor de la lluita independentista no vindrà pas de la institucionalitat autonòmica, sinó contra el caràcter sucursalista d’aquesta institucionalitat.

És un bon moment per revisar aquests últims anys i per reprendre la reflexió sobre una qüestió central, fundacional, del nostre moviment: per què diem que l’alliberament nacional i social són dues cares de la mateixa moneda?

Les paraules de la investidura se les ha anat emportant el vent, despullant mica en mica aquest govern i mostrant-lo tal com és: autonòmic i estabilitzador del govern de l’estat.

Crisis climàtiques com la que estem vivint ens mostren que no podem continuar hipotecant el planeta i encara menys el nostre rodal. Anem ja molt tard.

Cal definir una estratègia concreta de país (tant a nivell mobilitzador popular com a nivell de gestió institucional) de recuperació de la gestió dels serveis essencials com l’aigua, el gas, l’electricitat, l’habitatge o les telecomunicacions.

“Independència és revolució” és una reflexió necessària, i encara més provenint de l’independentisme que recull la tradició combativa més destacada.

“Afirmem decididament que l’home algerià, que la societat algeriana, han abandonat el sediment mental i els frens afectius i intel·lectuals causats per 30 anys d’opressió.”

“Cal començar a ser, nosaltres i com a poble, l’únic senyor del que parlava el poeta.”

“La marca turística està sobresaturada. El que cal és regular aquest turisme i diversificar l’economia.”