El 2024 hem celebrat el 40è aniversari de la fundació de l’MDT i el 10è de la fundació de Poble Lliure. Hem clos l’any amb la V Assemblea Nacional del Partit, on ens hem conjurat per fer foc nou dins del moviment independentista.

Una de les necessitats inajornables per tal que el proper embat amb l’Estat espanyol sigui exitós és analitzar què ha fallat en els últims anys. Els articles d’aquest nou número de La Veu van, precisament, en aquesta direcció.

La teòrica esquerra institucional és als llimbs o, directament, a l’altre cantó de la barricada, i l’esquerra social mirant de lluitar al carrer prou afeblida, tant per la repressió com per l’abandonament o la inoperància de l’esquerra institucional.

Com a la revolta pagesa, que del clarobscur actual en sorgeixi un nou món o un monstre depèn crucialment de qui es posa al davant i és capaç de donar resposta al malestar i la frustració. Des de La Veu, seguim generant debat, eines i pensament per tal que aquest lideratge sigui de l’independentisme d’esquerres.

La llei d’amnistia no és cap victòria estratègica de l’independentisme: és una victòria tàctica i conjuntural. Ara cal treballar per tal que no sigui un punt i final, perquè serveixi per aguditzar la crisi de l’Estat i debilitar-lo encara més, per deslegitimar-ne l’estratègia repressiva. En definitiva, cal lluitar perquè l’amnistia esdevingui un pas més cap a la ruptura que anhelem, i no pas una nova “transició”.

La nostra lluita per l’alliberament social i nacional no comença ni acaba amb un o altre govern a Madrid. És per això que, més enllà de cicles electorals, ens cal seguir reflexionant i organitzant-nos.

Cal rearmar-se ideològicament i organitzativa, mitjançant el debat i la reflexió col·lectiva, per tal d’aconseguir que les onades que vindran ens facin avançar i no pas recular encara més.

N’hi ha que malden per donar el procés independentista per mort i enterrat, però l’anhel independentista va néixer per la base i això no s’esfuma fàcilment.

Aquest Onze de setembre i aquest 1 d’Octubre toca ser als carrers, com cada any. Per recordar que som un poble en marxa i que no ens deixem portar ni per derrotismes ni per discursos desmobilitzadors.

En aquests moments, la lluita ideològica és fonamental tant per desemmascarar la nova “traïció dels líders” autonomistes, com per combatre la regressió en termes democràtics i els discursos imperialistes i bel·licistes que se’ns imposen a mode de pensament únic.