Les entitats que actuen dins la legalitat espanyola no són les instàncies adequades per a portar a terme la ruptura fins a les darreres conseqüències.

Oferim algunes reflexions que ens permetin avançar en la definició d’una via catalana i republicana a la democràcia i la igualtat.

El procés d’independència del Principat presenta tot de paradoxes insòlites, però una de central és aquesta: s’ha lluitat per la independència de la nació renegant de tots aquells atributs que identifiquen el país com a nació.

Avortar ha estat sempre una pràctica estigmatitzada, castigada i amagada sota el pes d’una moral que l’ha convertit en tabú, i per això cap organisme públic posa realment a l’abast de les interessades una informació de forma clara i accessible que permeti prendre consciència dels nostres drets.

L’epidèmia ha posat en evidència un cop més que, fora de les hipòtesis poc plausibles en què se sustenten el liberalisme i el neoliberalisme econòmics, els mercats, l’individualisme i el laissez faire són incapaços de resoldre els grans problemes a què ens enfrontem com a societat.

Només si es consolida un bloc sòciopolític antagònic a l’oligarquia es pot aspirar a un gir en la política econòmica que posi al centre la vida de les persones i no els interessos del capital.

“L’objectiu és superar aquest règim on no hi caben els drets. Reactivar la seva impugnació.”

Tots els moviments revolucionaris que han aconseguit tenir certa incidència en el desenvolupament de l’estat de les coses en els seus països han gaudit de