La nostra lluita per l’alliberament social i nacional no comença ni acaba amb un o altre govern a Madrid. És per això que, més enllà de cicles electorals, ens cal seguir reflexionant i organitzant-nos.
Davant de la retòrica i el simbolisme que ens ha portat a la inconcreció i, per tant, al desànim popular, es presenta la proposta del marc de col·laboració del Consell de la República amb les majories independentistes presents en bona part de les nostres institucions municipals.
Si des del moviment català d’alliberament nacional som capaces de crear aquest vincle entre independentisme i feminisme, la lluita per la independència serà un espai molt més atractiu per al conjunt de les dones dels Països Catalans.
El sindicalisme feminista no deixa de ser la manera de respondre a les necessitats d’una classe treballadora diversa. Una resposta pel conjunt dels treballadors i treballadores que cada dia pateixen la precarització a què ens aboca aquest sistema.
Cal treball crític que assenyali en quina mesura TV3 contribueix a onejar la nació espanyola, a crear identitat espanyola, i sobretot més grups de periodistes conscients d’aquesta problemàtica que estiguin organitzats i hi plantin cara. És a dir, cal visibilitzar el problema i conflictivitzar-lo.
L’accés la independència i/o el reconeixement al dret a l’autodeterminació en ben pocs casos s’ha degut a formalismes administratius o resolucions parlamentàries, sinó que ha estat fruit d’una correlació de forces favorable als plantejaments secessionistes en la seva confrontació amb el poder establert.
Nascuts i crescuts en un capitalisme en crisi se’ns fa molt difícil imaginar col·lectivament un món laboral que d’una font per a sostenir-nos i reproduir-nos materialment —el regne de la necessitat— passi a esdevenir una necessitat moral i un deure social —el regne de la llibertat—.
El ‘capitalisme verd’ no deixa de ser, doncs, una modalitat de capitalisme, és a dir, una via de maximització de beneficis en clau de canvi de recursos: la fi de l’energia fòssil i l’emergència de l’energia verda.
Una de les necessitats inajornables per tal que el proper embat amb l’Estat espanyol sigui exitós és analitzar què ha fallat en els últims anys. Els articles d’aquest nou número de La Veu van, precisament, en aquesta direcció.
El fracàs del lideratge burgès del moviment per la independència només es podrà superar si les forces que ens reclamem de l’independentisme d’esquerra som capaces de fer foc nou.
Cal trencar amb el fals regeneracionisme espanyol i desplegar una estratègia independentista també a les institucions.