Cal trencar amb el fals regeneracionisme espanyol i desplegar una estratègia independentista també a les institucions.

És el moment de fer foc nou: la conjuntura actual ens reclama una reorientació quasi total de l’independentisme. Cal analitzar què ha passat els darrers anys, cal veure quin és i quin serà el context en què ens mourem en els propers i veure com reprenem la lluita, com refem el moviment i com construïm un projecte polític emancipador per als Països Catalans.

Avui, més que mai, el moviment per la Pau reprèn tot el seu sentit. Pau que tan sols serà possible si es fonamenta en la justícia i la igualtat entre pobles.

L’accés la independència i/o el reconeixement al dret a l’autodeterminació en ben pocs casos s’ha degut a formalismes administratius o resolucions parlamentàries, sinó que ha estat fruit d’una correlació de forces favorable als plantejaments secessionistes en la seva confrontació amb el poder establert.

És hora de reprendre la lluita pacifista, de denunciar els dicursos bel·licistes i el negoci de la guerra. Cal exigir el suport i el compromís real dels diferents estats per assolir un alto el foc immediat i una solució negociada al conflicte. O aturem la guerra, o ens acabarà d’engolir.

La Unió Europea és una eina que serveix perquè les grans corporacions econòmiques i les castes i aparells extractius dels estats que en formen part segrestin la democràcia.

El motor de la lluita independentista no vindrà pas de la institucionalitat autonòmica, sinó contra el caràcter sucursalista d’aquesta institucionalitat.

No caurem en el parany del pensament únic i el gasetisme bel·licista imposat pels mèdia occidentals en aquesta guerra, que no és res més que una confrontació entre imperis decadents, entre oligarquies corruptes i militaritzades que necessiten de la guerra per mirar de perpetuar el seu poder.

El feixisme espanyol ha tingut sempre la catalanofòbia com a principal element constitutiu.