La reforma de les pensions: crònica d’un desmantellament

En aquest article fem un breu resum de les successives reformes que han significat el desmantellament de facto del sistema de pensions a l'estat espanyol.

El model de repartiment i el model de capitalització

El model de pensions vigent a l’estat espanyol i a la majoria dels Països Catalans és el que es coneix com a model de repartiment. Aquest model de repartiment d’ingressos entre la població jubilada i amb dret a cobrar una pensió es fonamenta amb la solidaritat d’aquella part de la població que treballa i que paga, a través de les seves cotitzacions, la pensió a aquella gent que ja no treballa i que té dret a cobrar una pensió.

Aquest model a priori aposta pel foment de la solidaritat entre el conjunt de la societat i per un cert grau de redistribució, però a la pràctica s’ha acabat la següent realitat: les transferències de renda i la solidaritat acaba operant entre membres de la mateixa classe, especialment la classe mitjana del país. Aquest mecanisme que inicialment volia ser redistributiu i solidari ha acabat fomentant un cert corporativisme de classe.

A l’estat espanyol aquest sistema de repartiment li ha garantit durant molts anys una enorme quantitat de diners. La idea original era que aquests diners, a mans dels gestors públics, podrien servir per realitzar grans inversions i així anar modernitzant l’estat. L’INI (Instituto Nacional de Indústria) i els pantans que va construir el franquisme així com la modernització de la xarxa viària van sortir d’aquesta enorme bossa de diners.

Per acabar aquest apartat només volem explicar en què consisteix el sistema de capitalització. Aquest sistema, a diferència del sistema de repartiment explicant breument més amunt, es fonamenta amb les aportacions individuals que fan els treballadors als seus plans de pensions. És un sistema, doncs que gira al voltant de l’acció individual de les persones i no té en compte la dimensió social/comunitària de les pensions. En aquest sistema l’únic que preval és la cotització individual de cada treballador i els interessos que puguin generar les inversions que el banc de torn pugui fer amb els diners acumulats pels treballadors.

En aquest article fem un breu resum de les successives reformes que han significat el desmantellament de facto del sistema de pensions.

Els 5 acords del Pacte de Toledo

El febrer de 1994 l’antiga CiU va presentar una proposició no de llei al Congrés dels diputats per engegar un estudi sobre els problemes estructurals de la seguretat social i les reformes necessàries per sostenir el sistema de protecció social. Les conclusions d’aquest estudi va ser aprovades el 6 d’abril de 1995 i es van conèixer com a Pacte de Toledo. Els acords d’aquest pacte són aquests:

  1. Eximir a l’estat de la responsabilitat de garantir el finançament de les pensions. Es tancava la possibilitat que l’estat financés el sistema de pensions a través dels impostos i, per tant, s’exonerava l’estat de garantir el finançament de les pensions. La “separació de fons”, nom amb que es coneix aquest nou sistema va ser una aposta molt forta dels sindicats del règim i ha acabat tenint conseqüències molt negatives.

  1. Proporcionalitat. La proporcionalitat del sistema vol dir que els treballadors han de tendir a percebre proporcionalment allò que han aportat, fet que, sumat al primer dels acords, equipara el sistema públic al sistema de capitalització.

  1. Indexació. Les pensions s’actualitzaran segons el creixement de l’IPC per assegurar la capacitat adquisitiva dels treballadors jubilats.

  1. Reducció de les cotitzacions. Amb l’objectiu de dinamitzar l’ocupació van acordar reduir, sempre que sigui possible, les cotitzacions dels treballadors a la seguretat social.

  1. Creació d’un Fons de reserva. Sempre que hi hagi superàvit en el sistema públic de pensions aquest s’acumularà al Fons de reserva. Fins l’any 2011 l’excedent es destinava a finançar altres prestacions públiques que no tenien un ingrés assignat. El 2011 el govern de Rajoy va liquidar el fons de reserva per finançar altres despeses de l’estat, just quan va començar la darrera gran crisi econòmica.

L’estocada final del PSOE, el PP… i Podemos: Zapatero (2011), Rajoy (2013) i Sánchez-Iglesias (2021)

La Reforma de Zapatero

Amb la llei 27/2011 el govern progressista de Zapatero va introduir les següents modificacions al sistema de pensions. Cal tenir en compte que en aquell moment hi havia un superàvit de més de 66.000M, per tant el sistema no tenia dèficit i era solvent. Les principals modificacions van ser aquestes:

  1. Increment de l’edat de jubilació ordinària fins els 66 anys
  2. Augment dels anys per calcular la base reguladora, passant dels 15 als 25 anys
  3. Empitjorament del sistema d’integració de llacunes, fixant un límit de 48 mesos sense cotitzar i només amb el 50% de la base mínima
  4. Enduriment de la jubilació anticipada
  5. Introducció del factor d’estabilitat, cosa que a la pràctica vol dir que les pensions es revisaran a la baixa perquè l’esperança de vida s’ha allargat

Reforma Rajoy (2013)

El govern de Rajou va continuar el camí iniciat pel darrer govern del PSOE i va introduir dues modificacions més amb la Llei 5/2013.

  1. Reducció de l’import de la pensió: augmentant el nombre d’anys que es tenen en compte per comptabilitzar la pensió; augmenta el nombre d’anys per cobrar la pensió completa; s’introdueix el factor de sostenibilitat.
  2. La pensió es cobrarà durant menys temps, retardant encara més l’edat de jubilació
  3. S’invalida l’índexació amb l’IPC.

La darrera reforma del 2021. Acord entre el govern del PSOE-Podemos i els agents socials espanyols (sindicats i patronals)

L’acord, signat l’1 de juliol de 2021, va en la línia de tots els acords signats des de la primera reforma l’any 1985. Els principals punts de l’acord són:

  1. Desincentivar la jubilació anticipada
  2. Incentivar el retard en l’edat de jubilació
  3. Revalorització de les pensions segons l’increment de l’IPC
  4. Separació de fons. L’estat destinarà entre 20.000 i 23.000M d’euros per eixugar el dèficit del sistema de pensions.
  5. Eliminar el factor de sostenibilitat introduït el 2013
 

Abans 1985

Reforma 1995

Reforma 1997

Reforma 2011-13

Edat de jubilació

65 anys

65 anys

65 anys

67 anys

Període de còmput

2 anys

8 anys

15 anys

25 anys

Cotització

100%

100%

100%

100%

Període mínim

10 anys

15 anys

35 anys

37 anys

Revalorització IPC

No

Parcial

No

ANNEX: Quadre-resum amb els principals canvis que s’han aprovat a l’Estat espanyol amb les reformes de pensions des de l’any 1985.

Articles relacionats

Número 8

Capitalisme i COVID

L’epidèmia ha posat en evidència un cop més que, fora de les hipòtesis poc plausibles en què se sustenten el liberalisme i el neoliberalisme econòmics, els mercats, l’individualisme i el laissez faire són incapaços de resoldre els grans problemes a què ens enfrontem com a societat.

Segueix llegint »