Toca denunciar qualsevol dilacionanisme, abandonisme o tebior de les forces que proclamen voler un país diferent del que tenim i sobretot mobilitzar-nos en defensa dels drets i de la sobirania les classes populars catalanes, peti qui peti, cogui a qui cogui.
La caracterització de l’estat espanyol com a estat ontològicament imperialista és important perquè és la descripció que explica la ideologia tan agressiva i catalanofòbica del poder espanyol i també pot ajudar a entendre l’adhesió de les masses espanyoles a la ideologia imperialista del poder.
El canvi que trasbalsarà de manera definitiva les nostres vides és la crisi de les matèries primeres, sobre tot les energètiques.
La constitució de l’Assemblea de Representants del Consell per la República és un salt qualitatiu substantiu molt compromès i seriós, que enllaça amb la història de lluites dels últims 15 anys que es retroalimenten de sentit polític mútuament.
Cal seguir apostant per entrar a les institucions i aconseguir transformar des de dins el que el capitalisme i el patriarcat no volen que canviem.
Si volem arribar de manera efectiva a la construcció dels Països Catalans, hem de conéixer, arreu de tots els nostres territoris, les nostres realitats materials.
Les dones del moviment feminista revolucionari hem de saber que els nostres aliats i aliades estan allà on es defensen els drets col·lectius que milloren les condicions de vida de tots els treballadors, però sobretot aquells que busquen posar fi a aquesta precarietat amb rostre de dona.
En aquest article fem un breu resum de les successives reformes que han significat el desmantellament de facto del sistema de pensions a l’estat espanyol.
Edicions Pol·len ha tingut una bona pensada a dedicar un volum a la propaganda política independentista. I més en una conjuntura política que, comés va
El sobiranisme també s’ha de repensar a ell mateix. No es pot pretendre convèncer a ningú, si un mateix no està convençut i actua desacomplexadament des del seu lloc.
Una de les necessitats inajornables per tal que el proper embat amb l’Estat espanyol sigui exitós és analitzar què ha fallat en els últims anys. Els articles d’aquest nou número de La Veu van, precisament, en aquesta direcció.
El fracàs del lideratge burgès del moviment per la independència només es podrà superar si les forces que ens reclamem de l’independentisme d’esquerra som capaces de fer foc nou.
Cal trencar amb el fals regeneracionisme espanyol i desplegar una estratègia independentista també a les institucions.