Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram

Ara és l’hora del poble: avancem decidits per guanyar

El setembre de 2017 està prevista la celebració d’un referèndum vinculant sobre la Independència. Aquest és el compromís del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i, en conseqüència, de tot el Govern. Aquest compromís no admet ni excuses de mal pagador ni la covardia davant les amenaces i la repressió de l’Estat espanyol. El coneixement de la història dels Països Catalans i la lectura dels esdeveniments més recents ens proporcionen una visió clara del caràcter repressiu de l’Estat espanyol i del seu baix nivell democràtic. Cal que recordem que el règim del 78 i les autonomies va ser la sortida en fals, sense ruptura, de la dictadura feixista. Les contradiccions socials i nacionals que no podien ser resoltes en aquell context polític han contribuït a erosionar l’Estat espanyol. Així, d’un temps ençà, els Països Catalans estem immersos en una greu crisi nacional i social.

La resposta desesperada de l’Estat espanyol estarà d’acord al seu baix nivell democràtic i podem esperar-ne fins i tot que vulgui impedir físicament la celebració del referèndum. En aquest cas, caldria que el conjunt de les forces democràtiques i la majoria independentista del Parlament de Catalunya proclamessin la independència.

Fem el referèndum, guanyem la Independència

Cal que el conjunt de les forces transformadores i rupturistes ens ajuntem per tal d’arribar a la majoria del poble català, tot sumant les reivindicacions populars en un programa transformador social, polític i econòmic que sigui el que defensem per a la República Catalana.

La futura República Catalana serà fruit de l’esforç del conjunt del poble treballador. No ens regalaran absolutament res. Està a les nostres mans aprofitar l’oportunitat de canvi i assolir millores de les condicions materials de vida de la majoria.

Per aquest motiu, des de Poble Lliure participarem activament en aquelles propostes que vagin encaminades a aquest objectiu, ja siguin d’Esquerres per la Independència, de Feministes per la Independència, de la CUP o del conjunt d’organitzacions sobiranistes d’arreu dels Països Catalans i farem el màxim esforç per tal de conscienciar, mobilitzar, organitzar per a guanyar.

L’endemà de la Independència

Havent guanyat el referèndum, si l’Estat espanyol no ha pogut impedir-lo per la força, cal que proclamem la Independència de manera immediata. En aquest escenari, no ens podem permetre vagar en el llimb de la desorientació. Caldrà reforçar els fonaments de la nova República. Des d’ara mateix, caldrà que dones i homes d’aquest país facin un pas endavant per assumir la construcció i defensa de la República Independent. Hem d’aprendre dels fracassos del passat, en què hi va mancar unitat en la lluita i fermesa. Aquestes mancances van provocar el fracàs de la proclamació de l’Estat Català per part de Lluís Companys l’octubre de 1934 i va comportar la detenció del Govern de la Generalitat. I, més recentment, va comportar que no hi hagués la Ruptura Democràtica amb el règim feixista després de la mort del dictador.

Que les forces dites progressistes, que van ser pal de paller del règim del 78, avui siguin contràries o vacil·lants davant la idea de la independència, ens hauria de fer reflexionar a fons. De fet, malgrat algunes persones benintencionades, els fets i les paraules d’algunes d’aquestes forces les situen en la lògica del Bloc Històric Dominant que van formar CiU, el PSC, el PSUC (i ICV després). Una part dels partits implicats són reticents a fer un salt qualitatiu i només volen mantenir el Titànic de l’autonomisme, que ha xocat contra l’iceberg de la triple crisi nacional, social i democràtica.

En aquest sentit, el sindicalisme ha d’esdevenir un sindicalisme de ruptura amb el Règim del 78, a favor de la democràcia i el dret a decidir del poble dels Països Catalans. Les actituds vacil·lants dels actuals sindicats majoritaris (UGT i CCOO) no són admissibles. Aquests sindicats d’obediència espanyola i garants de la pau social amb la patronal han quedat fora de joc. La lluita independentista i pel dret a decidir, per la sobirania popular, ha de significar un mur davant l’ofensiva neoliberal i fonsmonetarista per tal d’assolir unes conquestes socials i democràtiques avançades en la República Catalana Independent i, per descomptat, noves eines sindicals nacionals i de classe han de prendre l’espai al sindicalisme claudicant.

Poble Lliure parteix de la necessitat que caldrà convocar eleccions constituents havent proclamat la Independència. Aquestes eleccions hauran de celebrar-se amb plenes garanties democràtiques sense ingerències externes, atès que la seva tasca principal serà escollir l’Assemblea Constituent per tal d’impulsar i concretar el Procés Constituent en el termini de temps més breu possible.

La República Catalana i els Països Catalans

La nova República Catalana haurà de contemplar i garantir els drets de ciutadania per als connacionals dels territoris històrics. Estendre el Dret a Decidir continua sent la tasca cabdal per tal de continuar aprofundint en les lluites socials, superar els límits dels pactes progressistes a les Illes i al País Valencià, i crear la consciència necessària per endegar en aquests territoris un procés d’autodeterminació. Aquesta és la nostra proposta tàctica per poder avançar cap a la República Confederal dels Països Catalans.

Ara s’ha esgotat el temps de les excuses. Toca assumir responsabilitats. Qui no pugui assumir els compromisos necessaris per fer el pas històric de fundar la República Catalana que faci un pas al costat. Perquè ara és l’hora del Poble, que avança decidit a guanyar.

Articles relacionats