Viure segur és un dret

L’esquerra tenim l’obligació política de cercar el model de seguretat que volem implementar, de pensar-lo i d'estudiar el seu desplegament

Tot moviment polític que vol ser útil a la societat ha de saber explicar el seu projecte i els plantejaments que el desenvolupen. Aquest text pretén ser una aportació al debat, massa poc concorregut, sobre la seguretat pública. Sintetitzar una proposta sobre la política de seguretat pública des d’una perspectiva d’esquerres no és fàcil; tot i així en aquestes línies exposo una visió per alimentar el debat.

La seguretat és un dret que abasta molts àmbits de la vida: la seguretat alimentària, la seguretat habitacional, la seguretat de gènere, la seguretat infantil, la seguretat mediambiental, la seguretat sanitària, la seguretat informàtica, la seguretat animal, etc. Seguretat és tenir la certesa de gaudir dels nostres drets amb normalitat: el dret a l’alimentació, el dret a l’habitatge digne, el dret a la no discriminació per cap raó, el dret a la no agressió de les dones, els drets dels infants i de la gent gran, i també els drets dels animals etc. Les persones tenim dret a viure amb seguretat. Tenim el dret a tenir la garantia que no ens robaran ni agrediran pel carrer, que no ens entraran a casa a robar, que no se’ns discrimini pel nostre color de pell, per l’orientació sexual o pel físic, a estar segurs que ningú vulneri els nostres drets.

És evident que no vivim en una societat de pau, no gaudim d’una comunitat conscient de la col·lectivitat i per això no hi ha la convivència necessària per a viure condicions de pau. Hi ha abusos, violències, vulneració de drets, discriminacions, incivisme… L’origen d’aquesta situació és el fonament de l’estat capitalista que genera inevitablement injustícies i desigualtats socials que impedeixen una convivència entre tots nosaltres, la qual cosa impedeix la construcció de la comunitat. I és l’estat capitalista mateix qui utilitza els cossos policials per controlar la resposta social que s’hi oposa. De tal manera que l’actual model d’estat no vetlla per acabar amb totes les inseguretats que patim dia a dia, ja que el poder és en mans dels qui provoquen una situació causada pel seu benefici econòmic i per les desigualtats creades pels privilegis socials.

L’esquerra volem construir un Estat democràtic i popular fort, que vetlli per la igualtat, la justícia social i els drets, entre els quals també el de la seguretat. El cos de policia ha de ser una eina més per a la defensa dels interessos de la majoria de la població. És evident que per avançar cap a una societat de pau i de convivència (entenent-ho com una situació sense violències ni abusos de cap mena) cal desplegar unes polítiques transversals que vagin a l’arrel del problema per a capgirar la situació actual, i que veritablement lluitin contra les desigualtats socials en tots àmbits i promoguin el respecte, la solidaritat, la justícia, la sostenibilitat, etc., l’accés a la cultura i a l’educació i que garanteixi la cobertura de les necessitats materials de la població. I en paral·lel a la construcció del nou ordre social també hem de crear el model policial necessari per al seu (nostre) interès. Ha de ser un model implacable amb la vulneració de drets, de tolerància zero amb les discriminacions, violències i abusos contra les persones, així com les agressions contra el medi ambient i els animals. Ha de posar en valor la mediació, l’educació, l’exemplaritat, el pacifisme, la proporcionalitat, etc. Ha de ser un model democràtic, i en aquest sentit, serveixen els instruments d’intervenció popular.

La majoria de treballadors del cos policial ho són amb vocació, persones que el seu objectiu és protegir els drets de les persones, vetllar per la pau i la convivència, i ho han de ser des d’una perspectiva social, d’entendre les realitats i causes dels problemes, i que la seguretat, com deia al principi, és quelcom transversal, que afecta diferents àmbits de la vida i per tant afecta l’acció diària de diferents departaments d’una administració. És absolutament imprescindible també la depuració dels elements feixistoides dels cossos policials i l’eliminació de totes les pràctiques i elements que justifiquen alts nivells de violència i abusos policials. Per a construir aquest nou model policial és imprescindible la confiança de la societat amb les polítiques de seguretat i, per tant, és una obligació actuar amb contundència contra qui atempta contra els drets de les persones des del mateix organisme que té la funció de defensar-los. Caldria canviar el model d’accés a aquesta professió tant important per a la societat, certificant la formació necessària per a l’exercici de les tasques, una formació que ha de ser integral i específica en valors democràtics i atenció a la comunitat.

Des dels municipis es poden implementar models de seguretat de proximitat i comunitaris en contraposició al model tradicional, canviar l’organització i els protocols policials per a fer la tasca de seguretat més propera a la gent, crear consells sectorials de seguretat amb la participació de veïns… Tanmateix, hem de saber que la política de seguretat imperant no la canviarem des dels municipis perquè el que cal és canviar l’ordre establert, els fonaments de la societat, i per tant hem de desplaçar del poder a qui l’ostenta actualment. Mentrestant, treballarem a nivell local i també des dels moviments populars i les institucions on siguem presents per a corregir les situacions que generen la violència entre la classe treballadora: que no hi hagi fam, garantir els mateixos drets en ensenyament i aprenentatge per a tothom, garantir habitatges dignes, etc. Perquè és impossible voler viure amb seguretat mentre els drets fonamentals no estan garantits i les desigualtats socials i les discriminacions s’aprofundeixen dia a dia.

En definitiva, a la societat del futur també hi haurà d’haver persones amb la funció de vetllar per aquesta igualtat i perquè no es vulnerin drets. L’esquerra tenim l’obligació política de cercar el model de seguretat que volem implementar, pensar-lo i estudiar el seu desplegament pràctic. Si volem que el poble assoleixi el poder hem d’encarar automàticament aquest debat, que és molt extens sobretot en l’organització i gestió interna del servei. La majoria d’aquest país necessita urgentment una República independent que defensi els seus interessos, també el dret a la seguretat i a la convivència.

Articles relacionats

Editorial

Editorial 8

La manca de reflexió, formació i visió estratègica del conjunt del moviment ha accelerat el que pot semblar una picada de cap contra una paret, fet que ens allunya del camí a la construcció de la nostra tant anhelada República Catalana Independent.

Segueix llegint »