El balanç dels darrers 30 anys d’hegemonia de l’imperialisme capitalista no pot ser més desolador.

Cal una rectificació radical de les polítiques energètiques per frenar tant l’exclusió creixent de les classes populars, com la destrucció de molts sectors productius i, en útima instància, l’agreujament de la crisi climàtica.

Qualsevol canvi significatiu de política educativa hauria de començar per un increment significatiu del pressupost del Departament d’Educació per acostar-se a un escenari de suficiència.

Només si es consolida un bloc sòciopolític antagònic a l’oligarquia es pot aspirar a un gir en la política econòmica que posi al centre la vida de les persones i no els interessos del capital.