La lluita cultural ha de ser un instrument poderós per a construir la nació, una fita imprescindible en la conquesta de la República catalana, laica i igualitària.
La nostra lluita és complexa i cal fer un esforç important de pensament i d’acció. Res no ens serà regalat. Res no serà màgic ni gratuït. Però tots els canvis profunds, com els que necessitem per a arribar a ser lliures, no són altra cosa que el resultat de la unió de pensaments i voluntats.
Les ideologies obscurantistes i mítiques són uns instruments nefastos i negatius que s’oposen frontalment al naixement d’un mon republicà, laic, lliure i fraternal. La nostra crítica ideològica ha de ser implacable i la nostra laïcitat insubornable.
La Unitat Popular que necessitem, amb el màxim arrelament a les lluites i la màxima capacitat d’enquadrament de la militància independentista combativa, s’aconseguirà si, des de tots els àmbits i a partir de l’esforç de tota la militància, s’impulsen un seguit de mesures necessàries.
La caracterització de l’estat espanyol com a estat ontològicament imperialista és important perquè és la descripció que explica la ideologia tan agressiva i catalanofòbica del poder espanyol i també pot ajudar a entendre l’adhesió de les masses espanyoles a la ideologia imperialista del poder.
És urgent destriar ben clarament el gra de la palla: ‘què és autonomisme’ i ‘què és independentisme’. Cal aprofitar que el moment actual ha ajudat a aquesta clarificació i per treballar per a convertir aquesta conjuntura actual en un primer pas clar cap a la fi de les diferents formes de fals independentisme.
Les entitats que actuen dins la legalitat espanyola no són les instàncies adequades per a portar a terme la ruptura fins a les darreres conseqüències.
Una estratègia adequada a l’avanç de l’independentisme ha de partir d’una anàlisi rigorosa de les formes d’opressió i ha de traçar línies d’acció pertinents per a superar-les