Fa uns mesos que ets la coordinadora de l’Obra Cultural Balear. Com està en aquests moments l’entitat? Què representa?
L’Obra Cultural Balear complirà 60 anys l’any 2022, concretament, el 31 de desembre. Es tracta, per tant, d’una fita que no es pot ignorar. El 60è aniversari de l’entitat ha de servir per a fer una diagnosi dels darrers anys de l’entitat i repensar-la per a identificar quins són els potencials i quins trets tenen marge de millora. Un cop fet això, cal ressituar l’entitat en el lloc on ha d’estar, tenint en compte el context sociopolític de Mallorca i del conjunt de les Illes Balears, que no cal dir, que és ben diferent de fa 60 anys. I on ha d’estar l’OCB? Amb qui? Fent què i per què? Totes aquestes qüestions no els he de decidir jo, evidentment, però sí que crec que val la pena formular-les. Un exemple, els pròxims anys hauria de ser tan normal que existís la delegació d’Algaida, una de les més antigues, que la delegació de Son Cladera, barriada de Palma.
En els propers mesos hi haurà eleccions a l’entitat. Cap on s’ha d’anar?
Seguint amb el que comentava, el futur de l’entitat el decidiran els socis. Però no només pròximament perquè hi ha eleccions a la Junta Directiva, sinó que sempre és així. El funcionament em recorda, salvant les distàncies, al funcionament d’Esquerra Republicana en altres èpoques, on els militants de la formació reunida en assemblea eren qui retien comptes a l’executiva i es traçava el futur del partit. L’OCB també té aquest funcionament, el pes de l’entitat el tenen les delegacions territorials i els socis. Per tant, qualsevol proposta de canvi, ha de ser necessàriament entesa pels socis. Per la meva banda, com a tècnica que som actualment de l’entitat, ja he expressat anteriorment i ho he comentat sempre que he tengut l’oportunitat amb els socis, que la meva voluntat és de canvi i de modernització de l’entitat, tot respectant la seva història i els seus principis. Tanmateix, haurem d’esperar a veure què en pensa de tot plegat la pròxima Junta Directiva.
Has passat per Mallorca Lliure i estàs vinculada als moviments socials. Què creus que aporta aquesta cultura política a l’OCB?
Difícilment trobarem algú a l’OCB que no hagi estat vinculat als moviments socials més o menys directament, sigui de l’entorn més cultural o més polític. Ara bé, és necessari que hi hagi un equilibri entre cultures polítiques, sempre que encaixin dins el projecte de lluita per la llengua, la cultura i el país; ho és per salut democràtica i perquè enriqueix l’entitat. El meu punt de vista és un més de tots els que hi ha, si bé, com a dona i jove (un fet que hem de reconèixer minoritari) crec que la meva i l’aportació d’altres joves pot ser interessant i inclús necessari, per supervivència. Consti per endavant que la visió que puguem tenir els joves, no suposa renegar de la història i de les persones que han estat al capdavant, sinó treballar l’entitat com ho faria un jove militant del segle XXI.
Fa més de 6 anys que un pacte d’esquerres governa a Mallorca i a les Illes Balears després de quadrienni negre de Jose Ramón Bauzá el 2011-2015. Com valores la gestió d’aquestes dues legislatures de pacte? pros i contres.
Crec que s’ha de diferenciar del primer quadrienni del segon. Entre altres, per la pandèmia generada per la Covid-19 que ha capgirat totes les nostres vides. A banda d’això, crec que és una percepció prou compartida entre els votants d’esquerres, el fet que han estat dues legislatures marcades per una manca de coratge. Si ens atenem només a la gestió, entesa com el simple fet de gestionar els recursos, la valoració surt aprovada. No hi ha hagut corrupció ni titulars com els que estàvem avesats a veure amb l’època del PP. Ara bé, si entenem la política com a eina de transformació social, més enllà de la gestió (que es basten els funcionaris per a dur-ho a terme), la meva percepció és una manca de valentia i d’il·lusió. Sabem que les institucions tenen moltes limitacions i cada vegada més, però l’esquerra ha de tenir molt clar aquests dos aspectes: ha de cercar constantment solucions als problemes de la gent i ha de generar il·lusió.
Quan governa l’esquerra a Mallorca, hi ha una tendència a la desmobiltizació. Ha estat així? com veus els moviments populars?
Sens dubte ha estat així. Malauradament, el teixit social a Mallorca no és prou fort per a superar la desmobilització en èpoques de govern d’esquerres. És una assignatura que tenim pendent com a societat, ja que, és tan important la capacitat de fer caure el Govern de José Ramón Bauzá com de mantenir la mobilització, encara que sigui a una altra escala, i vetllar als nostres governants. A banda de les dues legislatures del Pacte, cal reconèixer que una vegada més, la Covid ens ho està posant molt difícil. La gent està dèbil, hi ha un clima de por i psicosi i això és el pitjor antídot per a la militància.
Quins reptes té Mallorca els propers anys?
Seguint el fil, recuperar-se de l’impacte generat per la pandèmia i, a partir d’aquí, recuperar totes les lluites que encara tenim pendents com són la defensa de la nostra llengua i cultura que malgrat tot, es veu més amenaçada que mai. Hauríem d’aconseguir ser capaços de mantenir la mobilització social sense estar pendents de les eleccions o del govern de torn. Perquè ja ho sabem, que tota política que no facem nosaltres, serà feta contra nosaltres.
Què cal fer, en el si de l’esfera sobiranista, per arribar a les masses i fer que la independència estigui al debat públic?
Aquest és el quid de la qüestió i qui pretengui insinuar que algú té recepta màgica, menteix. És una pregunta prou complexa per a insinuar que jo o algú té la recepta màgica. La política i la transformació social són una matèria complexa i els canvis no són d’un dia per l’altre, i més avui dia, quan tenim milers d’inputs i distraccions. Ara bé, crec que el sobiranisme també s’ha de repensar a ell mateix. No es pot pretendre convèncer a ningú, si un mateix no està convençut i actuar desacomplexadament des del seu lloc. Per a estar convençut dels ideals que es defensen, és imprescindible armar-se d’arguments, per això, és cabdal oferir formació política. Tenim història i referents a bastament que ens poden ajudar a entendre i a construir la nostra formació política, com ara el gran Gabriel Alomar. I sobretot, a no deixar-nos arrossegar per mentides i mantres que ens han volgut imposar des de l’espanyolisme.
Quins agents polítics identifiques i quin és el seu paper?
A Mallorca, diria que l’agent polític que representa el sobiranisme és MÉS per Mallorca, és l’única formació que s’autodenomina com a tal. A banda de MÉS, a alguns pobles hi ha hagut candidatures que també han tengut aquesta sensibilitat, com ara Gent per Sineu, Esquerra Oberta a Bunyola, o Alternativa per Artà. Això pel que fa a partits polítics, pel que fa als moviments socials, diria que els dos principals agents del sobiranisme social són el GOB en l’àmbit ecologista i de defensa de la terra i l’OCB en l’àmbit de la llengua i la cultura. Ambdues són organitzacions amb prop de 4.000 socis i més de 4 dècades d’història.
Recentment s’ha parlat de la possibilitat que la CUP es presenti a les institucions de les Illes Balears. Com ho valores? hi ha espai polític sabent que MÉS per Mallorca només té 4 diputats de 59?
Sense cap pretensió de dir a ningú el que ha de fer o deixar de fer, crec que actualment no hi ha prou espai polític dins el sobiranisme d’esquerres com per a que la CUP pogués treure uns resultats dignes. Crec que és moment de treballar des de fora les institucions per a ampliar i reforçar aquest espai. Tant de bo, d’aquí a uns anys partits com la CUP o MÉS puguin treure uns bons resultats en el Parlament de les Illes Balears.
Què creus que és més efectiu: una organització política d’àmbit nacional o diverses organitzacions ben coordinades?
En general, no som partidària de grans organitzacions nacionals. Per dos motius, d’una banda, per l’estructura organitzativa que suposen, com més grans i més territoris englobin, més jerarquia hi ha per a poder estructurar la militància, fet que pot comportar un allunyament de l’organització amb la realitat de cada lloc; d’altra banda, tenir una organització que treballa a nivell nacional, pot fer que un altre territori més petit o amb una altra realitat, vagi a remolc del projecte d’un territori amb més habitants o amb més militants. Per tot això, som molt més partidària de fer feina amb diverses organitzacions ben coordinades. Els Països Catalans només es poden construir des del coneixement i el respecte de la realitat de cada indret del País.
Com veus la relació entre els diversos agents d’esquerres i independentistes als Països Catalans? què faries per millorar i traçar una unitat d’acció
Malauradament, diria que la relació s’ha refredat molt en els darrers anys. Evidentment, tota la repressió que s’ha viscut al Principat arran del referèndum de l’1O ha influït i després ha vengut la pandèmia. Però és evident que hem de millorar la relació per a ser més forts i efectius, avui precisament tenim prou recursos per a poder fer-ho, ja no importa agafar un avió o un vaixell, sinó que es tenen molts de canals de comunicació per a poder treballar estratègies conjuntament. Per exemple, amb l’OCB treballam amb Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià a través de la Federació Llull, que no és més que un espai per a compartir i debatre estratègies que puguin ser compartides. Crec que aquesta és la clau, cada organització té el seu calendari de feina, els seus tempos i la seva realitat; però tenim aquest espai que, des de cada posició, ens serveix per a teixir sinergies a escala de Països Catalans.
Quina és la situació de l’extrema dreta a Mallorca? és preocupant l’augment del discurs de l’odi?
La situació de l’extrema dreta és preocupant a Mallorca i a qualsevol indret del món, ara mateix. És un fet que no podem ignorar, però crec que caurem en una trampa si l’esquerra marca el seu discurs i la seva agenda en relació amb les envestides de l’extrema dreta. Ho dic, perquè més d’una vegada, responsables de les nostres institucions m’han argumentat que no era el moment de fer segons què pel que dirà l’extrema dreta. “Tenim por”, em varen dir. Més por tendran quan governin. Combatre l’extrema dreta és fer polítiques valentes, socialment compromeses, donar suport als moviments socials, posicionar-te clarament per la cultura i la llengua pròpia de Mallorca i defensar la seva terra. Aquest és el vaccí contra l’extrema dreta.
