L’octubre de 2017 culminava un cicle que havia estat possible per la conjunció entre les nostres institucions i la societat civil organitzada. Anys de pedagogia, mobilitzacions i respostes unitàries, van facilitar que arribats al moment es pogués respondre al mandat democràtic aprovat al Parlament de Catalunya sobre la convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació, i l’activació de tota la maquinària institucional i popular per poder-lo tirar endavant al conjunt de les viles i ciutats del nostre país.
Alcaldes i regidors posaren en marxa les instàncies municipals i entitats i associacions garantiren la l’execució del major exercici democràtic d’emancipació política del nostre país de les darreres dècades. En definitiva, l’embrió polític del nou poder civil republicà català es va posar en marxa, i ho va fer de manera apoderada, democràtica i lliure. Vam exercir el poder, i el vam posar al servei de la ciutadania de Catalunya.
Quan el Consell de la República va redactar la proposta estratègica del Preparem-nos, una de les reflexions de balanç que s’hi feren fou la de l’ importància del paper del municipalisme, i les seves majories independentistes, com a institució propera a la ciutadania i amb capacitat d’incidència real en el dia a dia d’aquesta, però també com a principal òrgan de la sobirania popular que pot actuar amb tota la legitimitat en la generació d’escenaris possibles de pràctiques públiques que ens acostin al marc necessari de desconnexió econòmica i de construcció de la República Catalana.
Per tant, podem afirmar que el paper dels nostres Ajuntaments en el procés de construcció de la República Catalana Independent és clau. Ningú pot obviar que en els darrers 15 anys les majories independentistes i republicanes, en l’àmbit municipal han assolit victòries importantíssimes al conjunt del país gràcies a l’assumpció d’uns programes transversals i democràtics on les pràctiques de bon govern, transparència i un seguit de polítiques públiques encarades a la majoria, han aplanat el camí d’un inqüestionable creixement del suport ciutadà al procés d’independència engegat a la nostra nació.
I en aquest procés de generació de polítiques públiques coherents amb els objectius que ens hem marcat, aquells que ens indiquen com volem i creiem que ha de ser un Estat Independent, en forma de República, hi ha una idea comuna i radicalment democràtica: els nostres valors han de garantir la igualtat, la sobirania, la democràcia i la defensa de la nostra llengua i cultura, i això hauria de ser normal en qualsevol societat realment democràtica, i en el nostre cas, només ho serà quan aconseguim la plena sobirania; la independència.
Per això la proposta de creació del marc de col·laboració del Consell de la República amb les majories independentistes presents en bona part de les nostres institucions municipals, davant de la retòrica i el simbolisme que ens ha portat a la inconcreció i per tant, al desànim popular. Una proposta concreta que, per petita que sigui, genera un treball comú i de reconeixement mutu dels Ajuntaments amb el Consell.
El conveni no és res més que una proposta per anar de menys a més, ser coherents amb el marc de contractació pública des dels principis republicans de la desconnexió amb l’Estat espanyol i la generació d’un marc d’identificació pròpia com és la Identitat Digital Republicana, a voltes massa ridiculitzada per aquells que no conceben la creació d’estructures pròpies com una prioritat. Però, més enllà d’això, el conveni facilita la recosida estratègica des del municipalisme de les forces que es reivindiquen en el marc ampli de l’ independentisme. Així s’ha començat a fer, per molt lent que pugui semblar. S’ha començat, i anar ampliant la proposta passa per la seva millora i concreció en marc de treball útil que ajudi a l’entesa estratègica i a la confrontació perquè, al final, incidir en l’àmbit municipal també suposa confrontar, des d’unes polítiques públiques coherents amb la majoria social existent i treballar en estructures pròpies de la confrontació, i aquí l’emplaçament de la redifinició de les eines.
El Consell com a institució al servei de les institucions, municipals i supramunicipals, amb propostes que han d’estar obertes a la millorar per avançar, i aquí l’obligada redifinció de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), de certa atomització post-2017 a l’avantguarda del municipalisme que dinamitzi amb el Consell aquesta proposta. Una proposta inicial per avançar, i cap on cal avançar és cap una xarxa efectiva de municipis per la República, amb una base democràtica de càrrecs electes que actuï de manera contundent com a base de la construcció, de manera conjunta amb el Consell, les institucions pròpies de confrontació concreta i amb referencialitat popular i visió republicana i autocentrada nacionalment.
Ara bé, pensar i repensar les eines només pot fer-se des de la intel·ligència col·lectiva i sota una direcció estratègica clara i contundent, bàsicament per un motiu: treballar amb el municipalisme per avançar quan, i les darreres eleccions municipals en son un exemple, no existeix cap criteri de mínims i clar de tancar la porta al PSOE dels nostres Ajuntaments, fet facilitat per totes les forces independentistes sense exclusió.
En definitiva i com deia Josep Carner, qui fou definit com el poeta civil de la República Catalana, mort el 1970 a l’exili belga: «la primera institució republicana és la voluntat popular». I d’això es tracta, de voluntat, i allò que vam fer, fem i farem la té, i és popular, i és encarada cap la creació d’aquesta institucionalitat republicana que fem entre tots plegats, sumant-hi esforços i punts en comú, i en el que ara ens pertoca, acompanyant les majories democràtiques compromeses amb la llibertat del nostre país al si dels Ajuntaments.
