En el meu darrer llibre, El futur de la humanitat, publicat l’any 2022, plantejo deu conceptes que la nostra espècie ha de discutir i desenvolupar si vol continuar gaudint del planeta terra. Des de el meu punt de vista, ho hem de fer si volem superar el col·lapse que estem patint i patirem, com a conseqüència de fer les coses malament.
Afortunadament per a l’espècie, finalment el capitalisme està col·lapsant. Un sistema basat en la selecció natural. Una formació social que està fonamentada en l’explotació d’espècimens humans per altres espècimens igualment humans. I que, a la seva fase final, passa a convertir-nos en unitats de consum a més a més de les d’unitats històriques d’explotació. Aquest procés ha portat el sistema al seu esgotament estructural. El capitalisme ja no soluciona els problemes que provoca el seu desenvolupament i, per tant, es troba en una mort tèrmica, té els dies comptats.
L’aparent fracàs de la globalització, el model teòric d’uniformització de l’espècie a nivell mundial, ha estat l’estocada final. El capitalisme ha estat més de dos-cents anys de lluita de classes, per finalment acabar en no tenir recursos per poder continuar funcionant com a sistema d’adaptació humana al planeta.
El capitalisme, en contra del que diuen polítics presumptament desinformats com l’expresident de França Sarkozy, no es pot refundar perquè, que jo sàpiga com historiador, no el va fundar ningú, sinó que es tracta d’una evolució social històrica de la humanitat. El que va fer Adam Smith al segle XVIII no va ser fundar-lo sinó explicar-lo als seus contemporanis; igual que Marx, al segle XIX, va estudiar-lo i va donar una alternativa a la seva vigència, substituint-lo per una formulació teòrica que representa el socialisme científic. Ara el que cal es construir la nova formació social. Es feina nostra. Sobretot, dels i les joves.
Aclarida la situació, aquesta crisi estructural que estem patint i que ens ha portat al col·lapse està lligada a la globalització. La globalització com explico moltes vegades i de manera reiterativa, es l’error més gran que ha comès la nostra espècie. Tota pèrdua de diversitat empitjora la memòria històrica del sistema humà. Quan es produeix una crisi, si hi ha diversitat podem donar diferents respostes adaptatives o alternatives. Si el teixit social humà no està diversificat, com està passant ara, la resposta és el pensament únic i, com a conseqüència, si aquest falla com ho està fent ara no tenim sortida, donat que hem destruït tot l’entorn social diferenciat.
La feina per fer una espècie amb consciència crítica és ingent. El que és més fonamental és trobar el mecanisme per incorporar, a través de la individualitat col·lectiva, el major nombre d’individus, mascles i femelles, a la feina constructiva per a desenvolupar una evolució responsable i un progrés conscient.
Proposo deu axis estratègics pensant en el futur de la humanitat. Com hem dit al començament:
El primer i més important, el que hem de fer és treballar per una consciencia crítica d’espècie. Es tracta de construir el paraigües social imprescindible per fer convergir la resta de conceptes.
El segon, desenvolupar la individualitat col·lectiva, amb tot el que això representa: l’individu no alienat i participatiu, solidari i informat, corresponsable.
El tercer, hem de socialitzar la tecnologia com a base del futur adaptatiu humà. Això no vol dir que tothom tingui accés a tots els productes, sinó que en conegui el funcionament.
El quart, construir una consciencia aoperativa que substitueixi els valors ja caducs i caducats del passat recent, però també del present. No podem funcionar amb estructures mentals anacròniques.
El cinquè, avortar la globalització, el pare i la mare de tots els mals que ens han portat a perdre diversitat y variabilitat espacial i temporal. Una necessitat estratègica.
El sisè, iniciar la planetització, que significa generar condicions per conservar la diversitat actual i augmentar-la, abans no sigui massa tard per fer-ho.
El setè, assegurar que l’increment de diversitat es manté com a mínim estable per incrementar-se en la mesura que la nostra espècie trobi la manera de fer-ho.
El vuitè , per tal que puguem establir una forma diferent de construcció social, hem d’eliminar les rèmores socials organitzatives, eliminar les condicions interactives, per tal de que no sorgeixin líders.
El novè , la feminització de l’espècie, és un dels altres elements fonamentals. Ha esta un error gravíssim en el sistema humà els moments i períodes que no hi ha hagut una participació sexual corresponsable entre femelles i mascles. Hem perdut la meitat de la intel·ligència de la humanitat.
El desè, necessitem un equilibri eco-social per ajudar-nos a que el sistema terra i el sistema humà es puguin retroalimentar; no podem tallar ni fer malbé la branca de l’arbre on estem asseguts.
Els humans som genèticament semblants però no idèntics, sempre hi ha petites diferencies que ens fan diversos: el que es més important és que siguem complementaris.
Amb això plantejo que en aquesta construcció futura els espècimens humans podem trobar en cada axis la forma d’adherir-nos i lluitar per una humanitat diferent. No hem d’estar tots en tots els axis, sinó aquells on podem ser més eficients. Això sí es tracta d’una individualitat col·lectiva convergent, crítica, sobre tot crítica, inclusiva i, com a conseqüència, no exclusiva, antielitista y progressiva.
