Aquesta expressió tan catalana – Fer la nostra- serviria com a resum de l’esperit que va presidir el 14 de novembre passat la constitució d’una de les estructures clau del Consell per la República: l’Assemblea de Representants. Amb aquesta constitució comença a agafar cos aquest organisme polític –el Consell per la República- que és la base de l’arquitectura institucional de la confrontació amb l’estat tal com es desprèn de la voluntat expressada en el referèndum de l’1 d’Octubre del 2017 i el posterior torcebraç amb l’Estat, l’aplicació del 155 i l’intent de fer-nos viure en un prolongat i gairebé normalitzat estat d’excepció.
El plantejament polític de la constitució de l’Assemblea de Representants ha anat lligat a una sèrie de novetats i referents que prefiguren el model de república catalana independent que volem construir: model participatiu obert, república digital de futur, atenció i priorització dels nostres drets socials i nacionals per damunt de la cotilla autonòmica – monàrquica de la constitució del 78 ( llengua, territori, dret a la nova nacionalitat, dret a un sostre i un treball dignes, tractament i lleis d’immigració pròpies, sanitat i educació universals, drets de les dones inserits en una república que combati d’arrel el patriarcat i les seves misèries…) Tot això va quedar plantejat en la pròpia constitució de l’Assemblea de Representants i en les 5 comissions de treball que s’han votat i constituït en les setmanes següents: 1) La Legislativa Orgànica, essencial per establir les bases de com formar el futur govern del Consell, 2) la d’Acció Política Interior, també essencial per situar correctament l’acció dels Consells Locals per la República; 3) la d’Acció Internacional, que ha de permetre un desplegament de la Diplomàcia Pública Republicana i superar les limitacions de la institució autonòmica i el control constant que exerceix el Regne d’Espanya; cal una política d’estendre el relat republicà català a les cancelleries i institucions mundials a fi que la carpeta catalana no sigui menystinguda; 4) la d’Acció Econòmica i 5) la d’Acció Cultural.
El desplegament d’aquestes comissions, amb els seus integrants entre els membres de l’Assemblea, els membres de Consells Locals i gent interessada en treballar per alguna comissió, marcarà el camí d’aquesta institució – el Consell per la República- cap a pràctiques no únicament de ruptura sinó cap a pràctiques de contrapoder semblants o assimilables a la constitució de governs provisionals, cosa que s’ha produït en diferents moments i llocs del món en el camí de l’alliberament nacional d’un poble.
Aquesta constitució de l’Assemblea de Representants del Consell per la República és, doncs, un salt qualitatiu substantiu molt compromès i seriós que enllaça amb la història de lluites dels últims 15 anys que es retroalimenten de sentit polític mútuament.
No s’explica l’1-Octubre del 2017 i el seu caràcter fundacional, – que va obrir una escletxa cap a la independència que continua sense tancar- , sense veure’l lligat a totes les lluites que successivament s’han produït amb un component polític de “fer la nostra”, que és la manera senzilla de parlar i exercir la unilateralitat: l’exemple més clar el tenim en les consultes populars sobre la independència que es van desplegar “fent la nostra” durant dos anys (2009-2011) i abastant més de 500 poblacions, al marge de la legalitat espanyola, la qual cosa comportava uns riscos i donava gran protagonisme a un exercici sense precedents de radicalitat democràtica.
Quatre anys després de l’1-O, la construcció i constitució de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, ha recollit gran part d’aquella radicalitat democràtica: s’ha votat en llistes obertes, cosa que ha evitat l’enquistament de les pràctiques de les cúpules dels partits que tendeixen a restringir la participació oberta; ha permès, en efecte, l’aflorament de centenars de microlideratges escampats per tota la nació, amb una important i inèdita participació de dones; ha donat una imatge de rigor i serietat a la votació 100% digital de la futura república catalana; ha estès el dret a vot a partir dels 16 anys i la participació en el sentiment i l’acció de la catalanitat per tots els Països Catalans i per tot el món.
En tot aquest desplegament polític hi ha tingut un paper notable el treball de la militància de la CUP- Poble Lliure, que ara presideix l’Assemblea de Representants per elecció directa d’Ona Curto, electe municipal per la CUP de la població d’Arenys de Mar. No ha estat una simple casualitat afortunada, com tampoc no ho ha estat l’equip humà que l’acompanya en la mesa, prou variat en orígens polítics i socials, en gènere (tres dones i dos homes) i en edat i procedència territorial Aquesta arrencada de l’Assemblea de Representants és esperançadora i ens compromet a la gent de Poble Lliure a seguir treballant i fent la nostra en tots els aspectes que ens acostin a l’objectiu d’assolir una República Catalana Independent al servei de la gent treballadora.
