Cal conèixer el context polític opressiu que patim i també les característiques del nostre moviment partint de l’anàlisi d’aquests dos subjectes fonamentals i les seves expressions ideològiques.

Conèixer com es van desenvolupar els fets històrics ens ajuda, com a revolucionaris que som, a aprendre’n i a millorar la nostra praxi militant, i a ser molt més conscients d’aquelles tàctiques que no van funcionar, per treballar en d’altres que ens facin avançar en els nostres objectius.

Resoldre la crisi ecològica requereix assolir el control democràtic dels mitjans de producció, i cal començar a construir ara els moviments polítics necessaris per aconseguir aquesta transformació.

En motiu de la recent publicació del llibre “Toni Lecha (1943-2013): prendre partit”(Edicions 1979) escrit per Pere Lecha i Ramon Piqué, recordem la figura d’aquest militant independentista.

El feminisme ens ensenya la rellevància de posar el benefici col·lectiu davant del personal, a escoltar i ser empàtics amb qui tenim al davant, i que la clau de volta resideix en la capacitat d’empoderar el conjunt.

El setanta-cinquè aniversari del traspàs d’Antoni Rovira i Virgili pot servir per a ponderar quina ha de ser la funció de l’intel·lectual en la conjuntura actual i, de retruc, per fer una crida a la creació d’un nou front intel·lectual.

El valor de l’edició rau fonamentalment en l’actualització d’un text clàssic de Lenin, del qual enguany commemorem el centenari del traspàs. La publicació d’aquesta obra hauria de possibilitar la intensificació de la publicació de clàssics del pensament que hagin aportat idees o experiències revolucionàries i siguin útils en la lluita per la independència.

El motiu principal que mou el bloc de poder format per l’elit jurídica i economicopolítica és la resposta de l’estat envers la denúncia de l’espoli i la incidència autoderminista de la consciència de país.