Presentant-se com el guardià de la unitat nacional, i inspirat pel blaverisme valencià, el RN i els seus candidats van maniobrar hàbilment per promoure una identitat territorial ultra localista, tradicional i folklòrica, tot denunciant al mateix moment el perill separatista vingut de Barcelona.

Entendre la Catalunya del Nord és de fet concebre com unes microsocietats molt diferents comparteixen un territori sense compartir cap projecte de societat col·lectiu. Nogensmenys, culturalment, s’afirma una fractura entre les antigues generacions que dirigeixen el territori i els joves.