Les dones desconnectem: Si no ara, quan? Si no som nosaltres, qui?

Les dones, dones diferents, de països diferents, en contextos històrics, culturals i econòmics diversos, hem pres consciència que davant les violències múltiples exercides contra les dones, cal exercir el dret a decidir sobre tots els aspectes de la nostra vida. Aquesta actitud i praxi revolucionària ha estat la que ha permès assolir drets, encara, i de manera evident, insuficients, sovint només formals, però que han significat en molts casos canvis profunds en les relacions personals i de poder entre homes i dones en molts països.

Per al moviment feminista, exercir el dret a decidir ha estat l’eina que ens ha apoderat. Un cop hem pres consciència que les dones som subjectes polítics sobirans i que no hem de demanar permís a ningú, ni acceptar lleis que menystinguin, ignorin o fins i tot conculquin els nostres drets. Que no tenim reis, ni a casa, ni enlloc. Que no som súbdites, sinó ciutadanes, i que de nosaltres, com a poble que som, emana la sobirania.

Al nostre país, ara, cal fer partícip a cada dona per aportar aquesta experiència vital, de coneixement, aquest fil lila de lluita. Hem de ser la punta de llança en la defensa del referèndum com a instrument per assolir la independència i construir una República d’iguals. Una República de dret. Una República on les dones siguem subjectes polítics de primer ordre.

Perquè la ruptura amb l’Estat espanyol ens situa en un marc constituent radicalment democràtic, nascut de la voluntat popular. Marc que afavoreix situar les necessitats i el drets de les dones en el centre del debat i garantir polítiques que ens permetin avançar en l’eradicació del patriarcat.

Una ruptura amb l’Estat espanyol que a les dones ens és imprescindible, car parlem d’un estat espoliador, demofòbic i androcèntric, que anorrea el dret a decidir sobre el propi cos i la maternitat; que mercantilitza la reproducció; que no combat les violències masclistes, sinó que, a més, les reprodueix en mitjans de comunicació i jutjats; que perpetua models d’explotació que precaritzen el conjunt de la classe treballadora, però molt especialment les dones; que està a la cua en política de prevenció de riscos laborals: tant els associats a la doble presència de la dona -en el treball i assumint les tasques de sosteniment de la vida- com en evitar els assetjaments sexuals i la discriminació horitzontal i vertical en els llocs de treball; que anul·la lleis que signifiquen un avenç en la consecució de la plena igualtat. Un estat que admet i afavoreix que el lobby religiós continuï tenint una gran influència en les decisions polítiques vinculades sobretot al dret de les dones.

La ruptura amb aquest règim caduc és condició necessària per construir un nou model de societat lliure d’explotacions i opressions.

Les dones de Poble Lliure ens emplacem, emplacem el conjunt de dones treballadores del nostre país a fer un front comú en la defensa del Referèndum i del Dret a Decidir per tal d’autodeterminar-nos com a nació i apoderar-nos com a dones.

Passem pantalla. Fem el Referèndum. Guanyem la Independència. Construïm la República Catalana!

Articles relacionats

Número 16

TV3, instrument d’alienació lingüística i nacional?

Cal treball crític que assenyali en quina mesura TV3 contribueix a onejar la nació espanyola, a crear identitat espanyola, i sobretot més grups de periodistes conscients d’aquesta problemàtica que estiguin organitzats i hi plantin cara. És a dir, cal visibilitzar el problema i conflictivitzar-lo.

Segueix llegint »
Número 18

Un relat per entendre la Catalunya del Nord

Entendre la Catalunya del Nord és de fet concebre com unes microsocietats molt diferents comparteixen un territori sense compartir cap projecte de societat col·lectiu. Nogensmenys, culturalment, s’afirma una fractura entre les antigues generacions que dirigeixen el territori i els joves.

Segueix llegint »