Editorial 25 | Hi ha país
Hi ha país. I el país respon a una realitat que és tossuda, per molt que l’espanyolisme i l’autonomisme s’entestin en mirar d’amagar-la.
La Veu
Hi ha país. I el país respon a una realitat que és tossuda, per molt que l’espanyolisme i l’autonomisme s’entestin en mirar d’amagar-la.
L’Organització Juvenil Socialista en poc temps ha aconseguit mobilitzar grups de joves i guanyar presència en espais com la lluita per l’habitatge o el moviment estudiantil. Seria un error, però, confondre la vitalitat amb l’encert estratègic.
Sense la independència mai no s’aturarà l’espoli econòmic sobre els Països Catalans per la senzilla raó que les estructures essencials de l’estat espanyol són del tot inviables econòmicament sense aquest saqueig permanent.
Al si del debat sobre què fer amb el turisme, també ens hem de preguntar si quan els turistes se’n tornen a casa els hem donat prou oportunitats per conèixer que som un poble que lluita pel seu alliberament.
Aporta elements juridicopolítics substancials per a comprendre, en el cas català en relació amb el cas espanyol, el perquè de l’autodeterminació unilateral i no consensuada amb l’Estat.
Seria un error analitzar per separat una sèrie de fets que, estudiats en conjunt, ens mostren el que ha estat una política clara, premeditada i constant de desmantellament del sistema educatiu.
És feina de l’independentisme combatiu defensar els serveis públics i blindar els drets dels qui els presten i dels qui en som usuaris. Però no només això: també cal exigir la nacionalització dels sectors estratègics, la municipalització de serveis i la remunicipalització d’aquells que han estat privatitzats els darrers anys.
Parlar de la Blanca ens fa prendre consciència que no tot va néixer amb nosaltres i que el final no està escrit.
Fem-nos forts contra l’ocupació i fem del camí a la independència la revolució catalana, no només per desempallegar-nos de França i Espanya sinó per fer un país socialment just, amb control públic i popular sobre els sectors estratègics i amb el català com a llengua d’ús social majoritari.
El personalisme (el vedettisme, en alguns casos) i l’espanyolisme banal, que van de la maneta, han de ser desterrats
El problema fonamental que caracteritza avui dia l’economia mundial resideix en l’organització econòmica i social dominant, basada en l’hegemonia de l’economia de mercat, en una dinàmica de creixement incessant i en la primacia del principi del creixement pel creixement.