Cal seguir treballant des dels diferents àmbits, tant per desemmascarar els intents de tornada a la “normalitat” autonomista com per demostrar que no hi ha sortida a les crisis dins el regne d’Espanya.
És urgent destriar ben clarament el gra de la palla: ‘què és autonomisme’ i ‘què és independentisme’. Cal aprofitar que el moment actual ha ajudat a aquesta clarificació i per treballar per a convertir aquesta conjuntura actual en un primer pas clar cap a la fi de les diferents formes de fals independentisme.
Zahia Guidoum ha aparegut diverses vegades en els mitjans de comunicació, recentment. Primer com a víctima d’una vulneració de drets lingüístics, després com a membre del Catalonia Global Institute, i finalment i de manera destacada, per assumir la coordinació de la Plataforma pel Dret a Decidir del Païs Valencià. De tot plegat i altres coses parlarem en aquesta entrevista.
El feixisme espanyol ha tingut sempre la catalanofòbia com a principal element constitutiu.
L’esquerra d’aquest país necessita urgentment tornar a posar al centre del debat la lluita per la millora de les condicions materials de la població.
Veus científiques de reconegut prestigi internacional alerten des de fa anys de la gravetat que suposa la situació dels sistemes climàtics a nivell mundial. Des del nostre racó del sud d’Europa, l’esquerra independentista ha d’esforçar-se a bastir una proposta ecologista i social contundent, coordinada amb d’altres moviments similars a nivell mundial.
Qualsevol canvi significatiu de política educativa hauria de començar per un increment significatiu del pressupost del Departament d’Educació per acostar-se a un escenari de suficiència.
El llibre de Maria Rodó-Zarate editat per Tigre de Paper aborda, amb rigor acadèmic, trajectòria militant feminista, i per primera vegada en llengua catalana, la
Necessitem eines sòlides d’anàlisi política, econòmica i estratègica que superin la propaganda, els prejudicis i les intoxicacions a què ens han anat acostumant amb bombardejos constants de sinofòbia més o menys dissimulada. Per això us animem a llegir la traducció al català de “Xina 2013”, de Samir Amin.
El setanta-cinquè aniversari del traspàs d’Antoni Rovira i Virgili pot servir per a ponderar quina ha de ser la funció de l’intel·lectual en la conjuntura actual i, de retruc, per fer una crida a la creació d’un nou front intel·lectual.
Una de les necessitats inajornables per tal que el proper embat amb l’Estat espanyol sigui exitós és analitzar què ha fallat en els últims anys. Els articles d’aquest nou número de La Veu van, precisament, en aquesta direcció.
El fracàs del lideratge burgès del moviment per la independència només es podrà superar si les forces que ens reclamem de l’independentisme d’esquerra som capaces de fer foc nou.