Tanquem el 2025 amb l’independentisme encara navegant les aigües empantanegades del neoautonomisme. Per una banda, sentim els cants de sirena de qui voldria reeditar pactes de Sant Sebastià pretèrits, aquella fórmula caduca que ja hem vist, per activa i per passiva, que no duu enlloc. Fins que l’autodenominada esquerra espanyola no entengui realment (més enllà de discursos més o menys bensonants) el potencial transformador dels moviments d’alliberament nacional i, en conseqüència, aparqui el seu espanyolisme… no hi ha res a fer amb ells. I d’altra banda, les marrades dels qui veuen com la xenofòbia i el racisme d’Aliança Catalana els erosiona la base electoral, i calculen que podran revertir la situació flirtejant amb l’odi i amb discursos ambigus sobre els temes que imposa (aquí com arreu) la internacional reaccionària. No podran i, en aquesta empresa suïcida, només hauran aconseguit encongir la base social de l’independentisme, per a descans de l’Estat espanyol i les elits que el controlen.
Davant d’aquesta desorientació, els esdeveniments recents al País Valencià ens recorden quin és el camí arreu de la nació. Les grans i repetides mobilitzacions i la pressió popular han aconseguit, finalment, la dimissió d’un Mazón que, amb tot, encara s’enfronta a la possibilitat real d’una condemna als tribunals. La gestió criminal de la catàstrofe del 29 d’octubre de 2024 va aguditzar les contradiccions de classe i nacionals, i el sobiranisme ha sabut canalitzar la indignació popular cap allà on tocava: el Govern espanyolista i reaccionari de la Generalitat, i la situació de colonialitat i espoli que, com la resta de Països Catalans, pateix el País Valencià. No hi ha altra via que identificar les contradiccions, assenyalar-les i organitzar el poble per lluitar contra els seus autèntics enemics. Des de l’independentisme d’esquerres hem de ser implacables: per guanyar cal sumar com més gent millor, i això només és possible amb un projecte acollidor que entengui la ruptura com una oportunitat per a una vida digna per a tothom.
És per això que des de Poble Lliure s’ha llançat la proposta de treballar per tal que l’independentisme d’esquerres recuperi la centralitat política. L’acte del 13 de desembre a Barcelona ha estat la constatació que cal superar la triple desorientació —ideològica, estratègica i organitzativa— que patim des de 2017. I això passa per bastir una nova eina de la unitat popular, més àmplia i amb vocació guanyadora. És l’hora de reorganitzar-nos per tornar a lluitar per vèncer. Des de La Veu mantenim ferm el nostre compromís de seguir treballant en aquesta direcció.
