Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram

En record de Toni Terrones

L’Antoni Terrones Servet ens va deixar el passat dia 6 de juny. El millor homenatge que podem fer-te, amic i company, serà assolir la victòria

L’Antoni Terrones Servet ens va deixar el passat dia 6 de juny. Ho va fer discretament, molt discretament, sense cridar l’atenció. En Toni va morir com va viure, sense fals pro­ta­­gonismes. Tant és així que va ser difícil trobar fotografies on no estiguera en grup. La mort que ningú no esperava no per sobtada ha sigut menys dolorosa.

El Toni ha sigut una persona feliç tant en l’àmbit familiar com en el social. Persona intel·ligent, molt observadora i culta, podríem qualificar-lo de treba­llador il·lustrat. Nascut a Alacant, on va cursar el batxillerat i els tres primers anys de medicina i on va començar el seu compromís militant, va traslladar-se molt prompte a la ciutat de València i arrelaria al barri d’Orriols.

Com a persona compromesa es va implicar en la lluita contra tota mena d’injustícies, tant si aquestes s’ex­pres­saven en l’àmbit individual com en l’àmbit col·lectiu. Així, no va aban­donar mai les lluites veïnals des de l’Associació de Veïns d’Orriols fins a la Federació d’Associacions veïnals de València, de la qual va ser el responsable d’urbanisme. Va ser també assessor polític del grup municipal comunista a l’Ajuntament de València durant la segona legislatura postfranquista.

Paral·lelament, mantenia les seues mi­li­tàncies tant sindicals com polítiques, sempre en partits de caràcter marxista. En l’àmbit sindical va participar activa­ment en les primeres campanyes d’elec­­cions sindicals a les acaballes del franquisme. Posteriorment i com a membre de CCOO, a la Universitat Poli­tècnica de València, on treballava, va formar part de la Junta de Personal i Junta de Govern durant diverses legislatures en representació dels i les treballadores. El seu compromís mi­litant el va portar a incorporar-se a la COS com a embrió del sindicalisme nacional i de classe als Països Catalans. Pel que fa l’àmbit polític, va començar militant al PCE. Molt prompte va constatar la deriva d’aquest partit i es va incorporar a l’OPI (oposició d’esquerres del PCE). Posteriorment va participar en l’intent de reagrupament dels comunistes que va suposar el PC. i més tard el PCPE. Des d’aquest darrer partit es va incorporar a la naixent EUPV, en què va ser escollit com a màxim responsable a València ciutat i membre de la direcció del País Valencià.

La deriva i contradiccions d’aquestes formacions i la seua nul·la voluntat real d’assumir el fet nacional del País Valencià i dels Països Catalans el va portar a militar a l’MDT i posteriorment a Poble Lliure. També va ser un dels principals impulsors de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, de la qual era el responsable de relacions polítiques i institucionals. Tam­bé va ser un actiu defensor de la na­tura i es va implicar tant en lluites en defensa del territori com contra la tortura i el maltractament animal (va ser un activista d’Iniciativa Animalista).

En Toni Terrones era per sobre de tot un materialista en el millor sentit del terme, un marxista que sempre havia combatut tant l’idealisme com les renúncies ideològiques i polítiques. 40 anys de militàncies, de compromisos amb la vida de la gent i del nostre poble. Ara la mort l’ha sorprès quan ja albiràvem el proper alliberament d’una part de la nació i s’avançava ràpidament en el creixement de la
consciència nacional i social a la resta. La consolidació de Decidim al País
Valencià i la seua tasca de lideratge, que permetien generar espais de confluència a favor del dret a decidir, l’omplien de felicitat. Ens ha deixat així, quasi sense adonar-se’n, perquè la tasca de refer el País i d’ampliar els drets i llibertats per al nostre poble el tenien plenament ocupat.

El millor homenatge que podem fer-te amic i company serà assolir la victòria.

Articles relacionats