El procés d’independència del Principat presenta tot de paradoxes insòlites, però una de central és aquesta: s’ha lluitat per la independència de la nació renegant de tots aquells atributs que identifiquen el país com a nació.

És impossible exagerar fins a quin punt l’espai nacional de comunicació és un element vital d’estructuració de la comunitat lingüístico-nacional; de fet, és indispensable per a garantir-ne la viabilitat i el futur.

És urgent destriar ben clarament el gra de la palla: ‘què és autonomisme’ i ‘què és independentisme’. Cal aprofitar que el moment actual ha ajudat a aquesta clarificació i per treballar per a convertir aquesta conjuntura actual en un primer pas clar cap a la fi de les diferents formes de fals independentisme.